L’Ajuntament de Barcelona

El cap de setmana passat hi va haver eleccions per decidir com cada quatre anys, qui havia de ser l’alcalde de la ciutat i amb ell, l’equip de govern i les polítiques que es duran a terme durant el seu mandat. Sense voler entrar en polèmiques sobre els resultats que n’han sortit, l’objectiu d’aquest post no és altre que recordar i donar a conèixer l’Ajuntament de Barcelona com a edifici del conjunt del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Situat a la plaça Sant Jaume, antic fòrum de la colònia de Barcino, i centre neurològic de la ciutat des de la seva fundació al segle I d.C. fins a dia d’avui, l’Ajuntament ha estat sempre lligat a la ciutat, i les decisions que els seus representants han anat prenent la llarg de la història pel progrés d’aquesta. Però no és fins al 1249, amb la constitució del Consell de Cent sota el regnat de Jaume I que l’edifici no és concebut com a tal.

Pensat inicialment com a edifici per les reunions dels 100 membres del consell de la ciutat, un representant per gremi i per tant, de la força motora i econòmica de la ciutat, l’edifici es va construir seguint els models de l’arquitectura gòtica de l’època. De la seva façana principal, datada del 1399, avui visible pel carrer de la Ciutat, encara se’n conserva la porta principal. Es caracteritza pel seu arc de mig punt i grans dovelles, i la seva coronació una escultura de l’arcàngel Sant Rafael. A cada cantonada, hi trobem les escultures dels dos patrons de la ciutat: Santa Eulàlia i Sant Jordi. A l’interior, l’edifici constava d’un pati rectangular principal, al voltant del qual es trobaven les escrivanies, l’arxiu i el saló del trentenari (consell de trenta membres on es discutia i aprovava les decisions preses pel Consell de Cent). Al pis de dalt, és on es troba en Saló del Consell de Cent, restaurat a finals del segle XIX per l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner. La seva restauració és caracteritza per la voluntat de mantenir l’estructura i estic gòtic originari, afegint al terra del passadís central, la representació dels escuts dels 100 gremis de la ciutat així com d’altres elements significatius com per exemple els ratpenats de les làmpades, fent referència al rei Jaume I i la seva re-conquesta del país valencià, i les escultures de Sant Jordi, patró de la ciutat de Barcelona. Al fons, destaca el retaule de la Mare de Déu dels Consellers, on es representa l’escut de la ciutat custodiat per dos macers i a la seva part baixa les escultures de La Verge de la Mercè, amb Sant Andreu i Santa Eulàlia.

L’Ajuntament va ser ampliat i remodelat al llarg dels segles XIX i XX. amb la façana actual d’estil neoclàssic així com l’escala d’honor, l’escala negre, la sala la des cròniques i la sala de la Reina Regent; sala annexa al Saló del Consell de Cent i avui dia Saló de plens de la ciutat. Aquesta sala, va ser construïda al 1888 com a Saló de te en motiu de la visita de la Reina Mª Cristina a la ciutat per inaugurar l’Exposició Universal que s’hi celebrava aquell any. De la seva decoració en destaca el retrat de la reina amb el seu fill Alfons XIII així com les pintures murals de sobre de l’entrada principal, representant les al·legories de les característiques que haurien complir i per les que s’haurien de regir els representants polítiques de la ciutat.

Finalment, cal destacar les pintures de de Josep Mª Cert, a la sala de les cròniques. Fidel al seu estil, aquestes pintures es caracteritzen per ser de grans dimensions, ocupant tot l’espai de les parets i el sostre de la sala. Pintades amb pintura fosca sobre una fina capa d’or, representen la Campanya d’Orient dels almogàvers, comandats per Roger de Flor, la venjança catalana i l’annexió de la Corona d’Aragó al comptat de Catalunya.

L’edifici de l’Ajuntament té moltes altres sales, pintures murals i reproduccions escultòriques de gran valor patrimonial de la ciutat i de Catalunya com ara el despatx de d’Honor de l’Alcalde, el Saló del Consolat de Mar, la Sala del Bon Govern, la Sala del Treball, la Sala de les Quatre Estacions i la pintura mural realitzada al 1928 per Miquel Viladrich on va voler representar els símbols de la nostra cultura amb les muntanyes del Canigó i Montserrat, els personatges vestits amb la indumentària típica catalana i el ball de la sardana.

Per descobrir-les en tot en seu esplendor, us convido a visitar l’edifici el primer diumenge de cada mes. Segur que us sorprendrà.

Quant a barcelonartistica

Sóc PhD en TIC, llicenciada en Història de l'Art, diplomada en Turisme. M'apassiona tot allò que em fa veure el món amb uns altres ulls i descobrir aquells petits racons que fan que la nostra ciutat sigui com és.
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a L’Ajuntament de Barcelona

  1. Retroenllaç: Palau Episcopal de Barcelona | bARTcelona

  2. Retroenllaç: L’antic hospital de la Santa Creu: l’origen dels grans hospitals de Barcelona | bARTcelona

  3. Retroenllaç: El convent de les Egipcíaques, el convent de les penedides | bARTcelona

  4. Retroenllaç: El monestir de les Petres Albes | bARTcelona

  5. Retroenllaç: Casa de l’Ardiaca: seu d’advocats i d’arxius històrics | bARTcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s