El palau reial major de Barcelona

Datat del segle XI, el Palau Major, va ser construït com a residencia dels comptes de Barcelona sota el regnat de Ramon Berenguer IV i fou nomenat així fou anomenat així per diferenciar-lo del Palau reial menor, que s’aixecava vora la plaça de Sant Miquel, enderrocat el 1847.

Als inicis de la seva construcció, el Palau s’estenia fins a la catedral romànica, a la plaça de Sant Iu, on hi havia l’escalinata que en permetia l’accés a l’interior. És en aquest Palau on els membres del Consell de Cent reunien fins que posteriorment es va construir l’Ajuntament de la ciutat i el saló que porta el seu nom.

El Palau, no va ser reformat fins a finals del segle XIII pel rei Jaume I, i després altre cop a principis del segle XIV, en època de Jaume II. Tot i així, la reforma més important va tenir lloc durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, quan s’hi va construir, el Saló del Tinell.

Aquest Palau Major es componia bàsicament de quatre recintes principals, que, malgrat encara existir avui en dia, formen part d’edificis diferents. Així, hi trobem el Saló del Tinell, La capella de Santa Àgata, el Palau del Lloctient i la torre de Martí I.

Com dèiem, el Saló del Tinell va ser construït pel rei Pere III el Cerimoniós entre els anys 1359 i 1362. El Saló del Tinell consta de planta rectangular, , coberta amb un sostre pla amb bigues de fusta que descansen sobre sis arcs de mig punt de pedra sobre unes columnes adossades. Aquest saló tenia la funcionalitat de celebrar-hi banquets i recepcions i de fet, explica la llegenda que és aquí o els reis Catòlics van rebre al Cristòfol Colón quan va arribar del seu primer viatge a les Amèriques.

Posteriorment, durant el regnat de Pere V el Saló va patir reformes menors, de caire decoratiu, com per exemple la construcció d’una xemeneia.

Adossada a la muralla i amb accés directa des de l’interior del palau, hi trobem la capella de Santa Àgata. Aquesta fou construïda al 1302 com a capella reial. I per substituir l’antic oratori que ja tenia el palau. D’estil plenament gòtic, es composa d’una sola nau, coberta amb volta de canó i amb una tribuna enlaire per a l’assistència dels reis a les cerimònies religioses. La capella rep aquest nom perquè tot i que inicialment estava dedicada a la Verge Maria, l’any 1601 es va decidir donar-li el nom de la santa de la qual se’n guardaven les relíquies. La capella té una torre octogonal a la part de l’absis i la seva sagristia va ser construïda a l’interior de l’antiga muralla romana.

El Palau Major també és conegut per la imponent torre anomenada de Martí I. Consisteix en una torre de cinc pisos de galeries i tot i que aquest rei si que va viure i va fer modificacions en aquesta residència, la torre no es va construir fins un segle més tard. En efecte, el rei Martí I l’Humà, l’any 1403, va reformar la plaça engrandint-la perquè s’hi poguessin celebrar tornejos i va fer construir un pas elevat que unia el palau amb l’interior de la Catedral. Aquest pas, però va ser enderrocat l’any 1823 arrel de les reformes que es van dur a terme en tota la zona del casc antic de la ciutat.

Finalment trobem el Palau del Lloctinent i actual seu de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó, es va construir a mitjans del segle XVI  al costat del Palau Reial. Tenia com a funció ser la residència oficial del representant del rei a Catalunya.  La seva construcció va ser encàrrec del rei Carles V i es caracteritza per seguir les pautes de les construccions civils d’estil renaixentista italià. Així, és una construcció de planta rectangular, amb quatre plantes més els baixos i un gran pati central. A la planta baixa té quatre grans arcs sobre pilars que sostenen una galeria de tipus toscà amb arcs de mig punt; l’escala cap al pis superior.

El Palau major va ser estatge reial finals a segle XVI quan es van repartir i adaptar les seves estances a les noves necessitats de la Inquisició i l’administració reial.

La dissolució de l’aparell polític català arran de la victòria militar borbònica de 1714, va fer que desapareguessin les dependències de l’administració reial i el rei Felip V va cedir el palau a les monges clarisses, el convent de les quals del barri de la Ribera s’enderrocà a causa de la construcció de la Ciutadella.

Quant a barcelonartistica

Sóc PhD en TIC, llicenciada en Història de l'Art, diplomada en Turisme. M'apassiona tot allò que em fa veure el món amb uns altres ulls i descobrir aquells petits racons que fan que la nostra ciutat sigui com és.
Aquesta entrada ha esta publicada en Consell de Cent, Jaume I, Plaça del rei, Saló del Tinell, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El palau reial major de Barcelona

  1. Retroenllaç: La Catedral de la Santa Creu i de Santa Eulàlia: resultat de sis segles de construcció | bARTcelona

  2. Retroenllaç: El monestir de les Petres Albes | bARTcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s