El subministrament d’aigua a Barcelona: de l’aqüeducte romà al rec comtal

descarga

A la plaça Nova de Barcelona, just abans d’endinsar-nos pel carrer del bisbe, veiem els vestigis del què van ser l’aqüeducte que subministrava l’aigua corrent procedent del riu Besós a la ciutat de Barcino.

A partir de l’Alta Edat Mitjana l’aqüeducte va caure en desús mentre es multiplicava el de les aigües freàtiques captades a través dels pous. Davant aquesta situació, entre els segles X i XI es va decidir construir el Rec, que havia de portar aigua a la ciutat i els nuclis del seu voltant des d’una mina que neix a Montcada i Reixac. Aquest Rec, es va convertir, probablement en una de les infraestructures de la ciutat de Barcelona que més petjada ha deixat en la memòria social gràcies al seu lligam amb la vida quotidiana de la ciutat i amb el desenvolupament industrial i agrícola dels seus voltants.

En efecte, inicialment, l’aigua del Rec Comtal va ser destinada bàsicament a l’agricultura i a la indústria (molins) de petites poblacions que aleshores estaven fora de les muralles com ara Sant Andreu de Palomar, de Sant Martí de Provençals, les hortes del Portal Nou, Sant Pere i els horts d’en Favà; no va ser fins el 1703 que el canal no va ser utilitzat pròpiament com a subministrament d’aigua a la ciutat.

D’altra banda, a part dels usos concrets que des del punt de vista econòmic ha tingut el rec, els ciutadans de cada població per on passava en gaudien com sempre s’ha gaudit de torrents, rius, estanys i del mar, ja sigui com a lloc d’esbarjo o com a lloc d’activitat no directament relacionats amb l’economia, com és el cas dels safareigs, que comportaven, també una bona part de temps dedicat a les relacions socials, a la socialització. Activitats que fins fa relativament poc temps encara es podien i es poden fer en determinats lloc per on encara en brolla l’aigua.

I és que al llarg del temps, al seu pas per Barcelona el Rec va anar perdent el seu aspecte visible a mesura que es van anar cobrint diversos trams i que la ciutat va anar creixent. Així, per exemple, al 1799 va ser soterrat al pas pel barri de la Ribera, a la zona del Born i amb la construcció de l’Eixample i el seu progressiu desús, va acabar desapareixent de la superfície de la trama urbana.

Tradicionalment, el seu origen es remunta a finals del segle X quan el comte Mir o Miró I va encarregar la construcció o arranjament d’un conducte per regar les zones agrícoles de Barcelona i del Pla. En arribar a Barcelona, el canal prenia el nom de Regomir atribuint-li la construcció al compte Mir o Miró (Rec d’en Mir o Miró). Tot i que la documentació que se’n ha trobat atribueix la seva construcció a Ramon Berenguer I.

Dins la ciutat de Barcelona, el Rec havia de seguir, durant bona part del seu recorregut inicial, l’aqüeducte romà. Aquest recorregut encara a vull es pot seguir o intuir pel nom dels carrers per on passava ja que molts d’ells en van prendre el nom. Així, el Rec entrava per on ara acaba el carrer Trafalgar i anava a buscar l’actual carrer Rec Comtal.  A l’entorn d’aquest carrer, durant l’Edat Mitjana s’hi van establir tintoreries, raó per la qual el carrer també va ser conegut com a carrer dels Tints. Altres carrers que ens permeten imaginar per on passava el rec comtal són el carrer de la Sèquia que entrava a les Basses de Sant Pere, que s’alimentaven de l’aigua del Rec i, en forma de salt, servien per moure els molins fariners i de la indústria tèxtil típica d’aquest barri. En el carrer de la Sèquia els graons d’entrada a les cases tenen una alçada notable, vestigi de quan hi passava el Rec i en el número 2 hi va haver uns safareigs públics, avui desapareguts.

Abans, però, un ramal es dirigia en paral·lel a l’actual carrer Trafalgar per regar les hortes de Sant Pere de les Puel·les i els horts d’en Favà, del convent de Sant Francesc de Paula i del convent de Jonqueres, i d’altres que hi hagué per allà. Més endavant, el Rec davallava camí del mar.

Quant a barcelonartistica

Sóc PhD en TIC, llicenciada en Història de l'Art, diplomada en Turisme. M'apassiona tot allò que em fa veure el món amb uns altres ulls i descobrir aquells petits racons que fan que la nostra ciutat sigui com és.
Aquesta entrada ha esta publicada en aqüeducte, Barcelona, Barcino, Medieval, plaça nova, rec comtal, Subministrament aigua. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El subministrament d’aigua a Barcelona: de l’aqüeducte romà al rec comtal

  1. Retroenllaç: Santa Caterina: De convent reial a mercat de moda | bARTcelona

  2. Retroenllaç: Casa de l’Ardiaca: seu d’advocats i d’arxius històrics | bARTcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s