L’antic hospital de la Santa Creu: l’origen dels grans hospitals de Barcelona

220px-antic_hospital_de_la_santa_creu_de_barcelona_catalunya

Avui en dia, quan escoltem la paraula “Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau” tenim tendència a associar-ho automàticament a l’actual hospital o al seu recinte modernista recentment restaurat. Els més erudits, potser van més enllà i ho associen amb la sala de teatre que es troba al carrer hospital o amb la Biblioteca de Catalunya… Doncs bé, tots tenen raó. Però en aquest post, el què m’agradaria és donar a conèixer una mica més, els orígens d’aquest hospital i el seu primer edifici, avui reconvertit, en sala de teatre, seu de la Biblioteca de Catalunya, seu de l’Institut d’Estudis Catalans i seu provisional de l’Escola Maçana.

Per trobar el seu origen, ens hem de remuntar a la Barcelona del segle XV, quan a Barcelona hi havia diversos petits hospitals creats per ordres religioses o bé per persones privades amb una funció essencialment caritativa. Aquests centres depenien del Consell de Cent o del Capítol de la Catedral, tot i que la major part dels seus ingressos provenien de les almoines que rebien dels seus ciutadans.

És  principis del segle XV que, per tal de tenir-ne una millor gestió ambdues entitats van decidir unir els seus esforços creant un sol i únic hospital que pogués donar resposta a totes les necessitats hospitalàries del moment i una butlla de Papa Benet XII en va donar l’autorització final. S’inicia doncs, la construcció de l’Hospital de la Santa Creu, a partir dels hospitals d’en Colom (situat al costat), del Canonge Vilar, de Sant Llàtzer, d’en Marcúsd’en Desvilar

El fet d’escollir que el lloc de construcció fos al costat de l’Hospital d’en Colom, situat al barri del raval, no va ser per casualitat. Les normes higièniques del moment requerien que aquest tipus d’infraestructures sanitàries estiguessin llum de les zones densament poblades, lluny de la contaminació i on hi arribés aire fresc. El Raval, era ja dins la muralla de la ciutat però encara era zona de camps, de manera que, sense sortir de la ciutat, la nova construcció estaria dins un ambient més saludable. D’altra banda, el fet de construir-lo al costat d’un hospital ja existent, els facilitava la feina ja que en podien aprofitar moltes dependències o si més no, les pedres per la construcció, les quals, també provenien del fons de pedra destinada a l’ampliació de les Reials Drassanes de Barcelona.

Pel què fa al model de gestió d’aleshores, de la mateixa manera que es sostenia amb la caritat ciutadana, també es basava en la històrica obligació de la caritat cristiana, de manera que la gens que hi treballava i atenia als malalts, acostumaven a ser voluntaris. En el cas de l’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona, van ser la congregació de la Nativitat de la Mare de Déu les que se’n van encarregar; congregació formada per dones laiques dirigides espiritualment pels jesuïtes.

Però aquest hospital no només és important per ser el primer gran hospital de la ciutat de Barcelona, sinó també per altres fets que van fer que, a poc a  poc es convertís en un referent a nivell nacional i internacional, arribant a ser l’Hospital de Sant Pau que és avui en dia. Així, tot i que l’Hospital, inicialment va néixer per atendre als pobres, a poc a poc va anar adquirint altres funcions com per exemple, l’acollida dels nens orfes de la ciutat i rodalies. Era el mateix hospital que, després de criar-los, es preocupava de formar-los: els nens entraven d’aprenents als gremis de Barcelona, i les nenes rebien una dot de l’hospital si es casaven. Una altra preocupació important que tenia com a institució sanitària era que un cop curat el malalt, aquest sortís plenament recuperat de salut. Així, novament gràcies a la caritat ciutadana, es va construir i fundar al XVII la Casa de Convalescència, avui actual seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Quant a barcelonartistica

Sóc PhD en TIC, llicenciada en Història de l'Art, diplomada en Turisme. M'apassiona tot allò que em fa veure el món amb uns altres ulls i descobrir aquells petits racons que fan que la nostra ciutat sigui com és.
Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Biblioteca Nacional de Catalunya, Caritat, Casa de la convanescència, Catedral, Consell de Cent, Hospital, Institut d'Estudis Catalans, Marcús, Medieval, Raval, romànic, Santa Creu, societat, Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a L’antic hospital de la Santa Creu: l’origen dels grans hospitals de Barcelona

  1. Retroenllaç: Antiga Casa de convalescència: seu de l’Institut d’Estudis Catalans | bARTcelona

  2. Retroenllaç: De Casa de la Caritat a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona | bARTcelona

  3. Retroenllaç: El convent de les Egipcíaques, el convent de les penedides | bARTcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s