De Casa de la Caritat a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

31864614La Casa de la Caritat era un centre de beneficència que també va acollir, al llarg del segle XIX, tallers que servien en bona part per vestir i alimentar les persones que hi vivien. Actualment alberga un complex cultural format diverses institucions, com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la diputació de Barcelona, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. Tots aquestes equipaments formaven part del conjunt l’església de Santa Maria de Montalegre, fundat per les monges de l’ordre de Sant Agustí a la segona meitat del Segle XIV i posteriorment ocupat pels jesuïtes fins al 1767, any en què la seva companyia de Jesús va ser prohibida i expulsada d’Espanya.

L’espai va quedar uns anys abandonat, i després es va fer servir amb finalitats militars, all 1802, Carles IV va ordenar la creació d’una Casa de la Caritat, per a poder hostatjar captaires, fatus, decrèpits, vagabunds, anormals…, amb l’objectiu de reduir una mica la misèria de la zona. És en aquesta casa on hi van anar a parar molts dels nens orfes entregats o nascuts a l’antic hospital de la Santa Creu. Allà, des del 1829, les carmelites de la caritat, els allotjaven, alimentaven i donaven una educació, testimoni del qual en queden les plaques en ceràmica amb dogmes del saber fer i estar que es troben a les parets del pati interior del què és avui en dia el CCCB.

Els nois també se’ls hi ensenyava un ofici perquè al entrar a la majoria d’edat es poguessin valer per ells mateixos i a les noies, se’ls proporcionava una llar on poguessin anar a treballar com a part del servei. Així doncs, la Casa de la Caritat es finançava d’una manera força autònoma, realitzant petites fires, balls o concursos, per donar a conèixer els nois i noies que hi vivien i fabricant productes com agulles, fideus, galetes o cotó, entre d’altres.

Per poder continuant sent autosuficients, el 1838 van aconseguir la concessió del servei funerari de trasllat de cadàvers al cementiri. També tenien serveis d’impremta. Al 1853, amb la publicació de lla Llei de Beneficència Pública la institució va passar a dependre de la Diputació de Barcelona. El centre com a tal va funcionar fins al 1956 quan les instal·lacions es van traslladar a les Llars Mundet i l’edifici va quedar novament abandonat fins al 1980 que es va incloure en el pla de reforma previst per all barri del Raval, convertint-se en el què avui es coneix com a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Quant a barcelonartistica

Sóc PhD en TIC, llicenciada en Història de l'Art, diplomada en Turisme. M'apassiona tot allò que em fa veure el món amb uns altres ulls i descobrir aquells petits racons que fan que la nostra ciutat sigui com és.
Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Caritat, Carmelites de la Caritat, Casa de la convanescència, Església, Hospici, Hospital, Raval, Sant Agustí. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a De Casa de la Caritat a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

  1. Retroenllaç: El convent de les Egipcíaques, el convent de les penedides | bARTcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s