El monestir de les Petres Albes

Dedicat a la Mª Cristina per ser un dels llocs on sé que li agrada anar

1423139852682

Que el monestir de Pedralbes rebi aquest nom no és fruit de cap casualitat. El nom de mas Pedralbes està documentat des de l’any 986 i prové del topònim Petras Albas, en referència al color blanc de la pedrera del lloc on estava ubicat, als peus de la muntanya de Sant Pere Màrtir. Construir so ta les directrius de la reina Elisenda, de forta inquietud espiritual, pretenia redimir els seus pecats i els de la seva familia.

El lloc seleccionat per la seva construcción va ser el mas Pedralbes, dins de l’antic terme de Sarrià, ja que era l’indret idoni per ser a prop de la cort de Barcelona i dels nuclis habitats, però lluny del bullici de la ciutat.

A l’hora de construir el monestir, es va aprofitar el desnivell del terreny que es va fer servir com a terrasses naturals junt amb algunes de les estructures del mas Pedralbes per edificar en tres nivells successius. Així, a la part més alta, s’hi va ubicar el dormidor o dormitori; al nivell mitjà, l’església, llindar entre el món material i l’espiritual, i al nivell inferior, els horts. A més, atesa la delicada salut del rei, Elisenda va fer construir un petit palau al costat del monestir on, al 1328, un cop mort el rei Jaume II. s’hi va trasladar des del Palau Reial major de Barcelona junt amb les dones de la seva familia; Palau que, a la mort de la reina, va ser enderrocat seguin les instruccions que ella mateixa havia deixat en el seu testament.

La seva construcción va ser molt rápida: l’1 de febrer de 1325 el papa Joan XXII atorgà la butlla que confirmava el permís per construir el monestir, i el 26 de març de 1326 els monarques col·locaren la primera pedra de l’absis de l’església, i un any més tard, es consegrava e conjunt monàstic en un acte solemne. Després de la cerimònia, hi va ingressar la primera comunitat formada per 14 monges i 15 novícies procedents del convent de clarisses de Sant Antoni de Barcelona.

Les donacions i el llegat testamentari de la reina, l’exempció del pagament de certs impostos parroquials i del bisbat, i la protecció de la casa reial i del Consell de Cent de Barcelona a partir del 1357 atorgaren al monestir una independència econòmica i una importància única dins l’Església arribant a disposar d’un important patrimoni que s’estenia arreu de Catalunya, i adquirint un pes polític i social que es va preponderar al llarg de la seva dilatada història.

El monestir mai va ser aliè al context sociopolític del país. Ja al segle XV, durant la Guerra Civil entre Joan II i la Generalitat (1472-1475), les monges es van veure obligades a abandonar per primera vegada el monestir, fet que suposà un trencament dràstic de l’esperit de la clausura. En esclatar la Guerra dels Segadors (1640), les monges van abandonar de nou Pedralbes i no hi van tornar fins tres anys més tard; i al 1714, amb la fi de la Guerra de Successió i el decret de Nova Planta, el monestir va perdre la protecció del dissolt Consell de Cent.

D’altra banda, l’ocupació del monestir durant la Guerra del Francès el 1810; la instal·lació de la Junta de Sanitat 12 anys més tard que va convertir el monestir en lloc d’observació de l’epidèmia de la febre groga; l’exclaustració de la comunitat per la desamortització del 1835-1838 d’entre altres fets van fer que el monestir, a principis del segle XIX, estigués en un estat de deteriroament important.

No és fins amb l’aparició del movient d’exaltació del sentiment nacional català que la ciutat de Barcelona no es plantejà de recuperar aquest monestir. Així doncs, sota la direcció de l’arquitecte Joan Martorell i d’acord amb els corrents impulsats per Viollet-le-Duc s’inicien unes obres de restauració que es van haver de suspendre fins al 1893, any en què es van reprendre gràcies al dot aportat per sor Eulària Anzizu, neboda d’Eusebi Güell molt propera a l’ambient cultural del darrer terç del segle XIX. El 1931, sota el govern de la Segona República, l’Estat va declarar el monestir monument historicoartístic nacional, juntament amb altres béns patrimonials de la ciutat de Barcelona.

Actualment convertit en museu i bé d’interes arquitectònic de la ciutat, constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l’església com pel seu claustre. Cal destacar el sepulcre de la reina Elisenda, que ofereix dos vessants, el que dóna a l’església, on apareix la seva imatge vestida com a sobirana, i el que dóna al claustre, on es mostra com a vídua i penitent. Si visitem el claustre del monestir ens podem fer una idea molt clara de com era la vida cotidiana de les monges que hi van viure al llarg dels segles. Així doncs, al voltant del claustre, s’hi poden veure un seguit de cel·les o habitacions de dia, on les religioses es retiraven per al seu recolliment personal; destaquen les pintures de la capella de Sant Miquel, encarregades l’any 1343 on s0hi veu una clara influència d’artistes reinaixentistes tan importants com Giotto, el taller dels Lorenzetti o Simone Martini. Completen la visita la sala capitular, l’abadia, el refetor, la cuina, les procures, el dormidor i la infermeria essent aqusta última un dels exemples més ben conservats d’edifici hospitalari del Renaixement.

Quant a barcelonartistica

Sóc PhD en TIC, llicenciada en Història de l'Art, diplomada en Turisme. M'apassiona tot allò que em fa veure el món amb uns altres ulls i descobrir aquells petits racons que fan que la nostra ciutat sigui com és.
Aquesta entrada ha esta publicada en Època Medieval, Clarisses, Clausura, Consell de Cent, Elisanda de Montcada, Església, Gòtic, Jaume II, Medieval, Monestir reial, Pedralbes, Renaixença. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s