Casa de l’Ardiaca: seu d’advocats i d’arxius històrics

14212289394_3da0eee58a_c

 

La casa de l’Ardiaca, situada davant de la capella de Santa Llúcia, de la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, i al costat del Palau Episcopal de Barcelona, destaca er ser un dels pocs edificis civils d’arquitectura gòtica que es conserven a la ciutat de Barcelona, així com per la seva bústia modernista que hi trobem a l’entrada.

Originària del segle XII, i construïda amb la finalitat de ser la residència de l’ardiaca de Barcelona, aquest edifici va anar canviant tant en el seu aspecte físic com en la seva finalitat. Així doncs, tres segles més tard de la seva construcció, va ser reformada tres segles més tard per l’aleshores ardiaca i president de la Generalitat, Lluís Desplà i d’Oms, a l’estil dels palaus contemporanis. En aquesta reforma però, el pati no es va poder construir al centre de l’edifici seguint els cànons de l’època de manera que es va situar a l’entrada. Aquesta reubicació del pati va ser a causa del poc espai en estar tocant la muralla romana, la qual és visible des de l’interior de l’edifici, a la planta baixa, així com els arcs d’entrada a la ciutat dels dos ramals de l’aqüeducte que portava l’aigua a la ciutat en aquella època.

L’any 1870 va ser comprada en subhasta per Jordi Altimira i Josep Garriga, aquest segon, responsable de la seva remodelació i annexament a la veïna casa del Degà. Això va suposar l’alteració i el trasllat de nombrosos elements originaris, transformant el pati original en claustre  de l’edifici, passant a convertir-se, 25 anys més tard, en la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Va ser precisament a principis del segle XX, quan el Col·legi d’Advocats va demanar a Lluís Domènech i Montaner la decoració de l’edifici. La bústia modernista que presideix l’entrada de l’edifici forma part d’aquesta nova decoració i pretén ser una al·legoria de la seva activitat, en aquest cas la justícia. De forma rectangular està formada pels relleus esculpits en marbre blanc d’una heura de set fulles, cinc orenetes, l’escut de la institució i una tortuga. Segons l’arquitecte els tres elements simbolitzaven la justícia que havia de ser ràpida i volar alt com ho fa l’oreneta, contràriament, l’heura simbolitzava els entrebancs burocràtics i els procediments administratius i la tortuga mostrava el pas al qual es mou la justícia.

Finalment, el 1920, l’edifici va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona, i des d’aleshores n’és la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. L’adequació de l’edifici per a aquesta funció va suposar una nova reforma dirigida per Josep Goday. D’aquestes reformes, potser se’n han de destacar la gran palmera i la font que es troben al pati, i que el dia de Corpus Christi es guarneix amb l’ou com ball, així com les rajoles típicament noucentistes que decoren la planta baixa del pati i l’arramador de l’escala,

En obrir-se l’avinguda de la Catedral després dels bombardejos de la guerra de 1936-1939, es van enderrocar les cases adossades a la part exterior de la muralla i entre 1955 i 1962 es van remodelar les façanes.

Quatre anys mes tard, al 1924, la casa de l’ardiaca va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional al 1924, quatre anys més tard de ser adquirida per l’Ajuntament de la ciutat.

Quant a barcelonartistica

Sóc PhD en TIC, llicenciada en Història de l'Art, diplomada en Turisme. M'apassiona tot allò que em fa veure el món amb uns altres ulls i descobrir aquells petits racons que fan que la nostra ciutat sigui com és.
Aquesta entrada ha esta publicada en Ardiaca, Època Medieval, Barcelona, Bústia, Catedral, Col.legi d'Advocats, Corpus Christi, Domènech i Muntaner, Gòtic, Medieval, muralla, ou com balla, Palau Episcopal, plaça nova, Rec Comptal, Santa Creu, Santa Eulàlia, Subministrament aigua. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s