L’església de la nostra patrona, la basílica de la Mercè

basilica-merce-1024x703

Situada a la plaça que porta el seu nom, en centre històric de Barcelona, la Basílica de la Mercè, una de les esglésies d’estil barroc i la segona església de Barcelona en assolí el títol de basílica menor, precedida únicament per la Catedral de Barcelona1.

Construïda entre 1765 i 1775, aquesta església ha sofert molts canvis i almenys existiren tres temples successius d’estils tardo romànic, gòtic i barroc. Així doncs, Construïda sobre una anterior d’època medieval, a ser la primera església de l’Orde Mercedari i que va tenir una ampliació en estil gòtic als segles XIV-XV. Formava un conjunt d’església i convent de la mateixa orde.

Aquests primers temples tardo romànic i gòtic, desaparegueren, per voluntat dels mercedaris. En els segles XIX i XX foren altres circumstàncies que perjudicaren la fàbrica de l’església.

A les darreries del trienni liberal, el 18 de gener de 1823, l’Ajuntament ordenà la demolició dels ponts damunt del carrer de la Mercè, tal com va fer a la plaça Nova i al mes següent una Reial Ordre suprimia el convent de la Mercè. D’altra banda, amb la llei d’Amortització de Béns Eclesiàstics de Mendizábal es produí l’exclaustració dels Mercedaris, convertint-se primer en escola i, actualment, en seu de la Capitania General de la Quarta Regió Militar.

De planta de creu llatina, la seva estructura interior es caracteritza per tenir una nau central ampla i dues naus laterals davant de les capelles, situades entre els contraforts hereus de l’estil gòtic, i un transsepte amb cúpula sobre el creuer. Aquesta cúpula, va ser construïda al 1888 i es va coronar coronada amb una imatge de la Mare de Déu de la Mercè destruïda el 1936 i substituïda el 1959 per una de més gran.

De l’interior en cal destaca la seva monumentalitat, mitigada per la seva delicada decoració en estil rococó, amb rics revestiments en marbre i estuc i complicades gelosies en les tribunes altes.

Finalment, com pràcticament totes les esglésies d’estil barroc, la façana presenta dos cossos d’altura articulats a través de pilastres d’ordre corinti. També n’és important destacat la seva paret ondulant, dissenyada d’aquesta manera per donar sensació de més amplitud. S’ha de tenir en compte, que quan es va construir, la plaça de la Mercè encara no existia i per tant, es volia trencar amb la confrontació de dues parets llises (la de l‘església i la de l’edifici del davant). Per acabar, un ample frontó triangular remata la part superior de la façana, reforçant-ne així el caràcter clàssic.
 

 

 

  1. El títol li fou concedit al 1918.

 

Quant a barcelonartistica

Sóc PhD en TIC, llicenciada en Història de l'Art, diplomada en Turisme. M'apassiona tot allò que em fa veure el món amb uns altres ulls i descobrir aquells petits racons que fan que la nostra ciutat sigui com és.
Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Barroc, basílica, basílica de la mercè, Església, Mercè, Mercedari, plaça nova, Raval, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s